Segons la fe islàmica, els drets humans no són normes que canvien segons el temps o els governs. Són drets sagrats concedits pel Creador a cada ésser humà des del naixement com un dipòsit sagrat. L’Islam va proclamar la igualtat de tota la humanitat i els seus drets inviolables fa catorze segles.
A l’Islam, tota persona és digna de respecte i honor simplement perquè és humana. La raça, la llengua, el color de la pell o l’estatus social no són motius de superioritat. La vertadera noblesa i dignitat resideixen únicament en la pietat, les virtuts morals i el sentit de la responsabilitat (taqwa).
“Certament hem honorat els fills d’Adam…” (Al-Isrà, 70)
“Oh humanitat! Us hem creat d’un home i una dona, i us hem dividit en pobles i tribus perquè us conegueu els uns als altres. El més noble de vosaltres davant d’Al·là és qui té més consciència d’Ell i és més pietós…” (Al-Hujurat, 13)
La vida és el do més sagrat que Déu ha atorgat a l’ésser humà. Matar una persona innocent es considera un crim equivalent a destruir tota la humanitat.
“…Qui mata una persona —tret que sigui com a càstig per assassinat o per sembrar la corrupció a la terra— és com si hagués matat tota la humanitat; i qui salva una vida, és com si hagués salvat la vida de tota la humanitat…” (Al-Màida, 32)
L’Islam mostra un respecte absolut per la lliure voluntat de l’individu en matèria de creença. Ningú pot ser obligat a acceptar una religió o a canviar les seves conviccions.
“No hi ha coacció en la religió…” (Al-Baqara, 256)
“I si el teu Senyor hagués volgut, tots els qui són a la terra haurien cregut junts. És que tu vols obligar els homes a ser creients?” (Iunus, 99)
La justícia és un dels pilars fonamentals de l’Islam. Ni tan sols l’odi o l’enemistat cap a una comunitat o un individu poden ser motiu per desviar-se de la justícia. Davant la llei i el dret, els poderosos i els febles són totalment iguals.
“Oh creients! Sigueu ferms per Al·là, testimonis amb justícia. I que l’odi que pugueu sentir cap a uns altres no us inciti a actuar injustament. Sigueu justos…” (Al-Màida, 8)
Els béns, la propietat i el fruit de l’esforç de cada individu, adquirits de manera lícita (halal), són sagrats. Ningú pot usurpar els drets d’altri ni explotar el treball de ningú.
“I no consumiu els béns dels altres injustament entre vosaltres…” (Al-Baqara, 188)
L’enfocament de l’Islam cap als drets humans té una visió que col·loca l’ésser humà al centre de l’existència i busca protegir-lo. El profeta Muhàmmad (que la pau sigui amb ell) va resumir aquests principis en el seu Sermó del Comiat (Veda Hutbesi), declarant davant el món sencer que les vides, els béns i l’honor de les persones són inviolables. L’Islam accepta la defensa de la justícia i la dignitat humana no només com una obligació legal, sinó com un acte d’adoració (ibadat).