Tot i que l’islam situa la humanitat com a «vicegerent» (protector i administrador) de la terra, també imposa a la humanitat una profunda responsabilitat envers tots els altres éssers vius de l’univers. Tot i que el concepte de drets dels animals és un fenomen relativament nou en el món modern, la tradició islàmica ha considerat, durant 14 segles, els animals no només com a «recursos», sinó com a éssers vius que mereixen respecte i posseeixen drets.
En el pensament islàmic, els animals no són éssers sense ànima que existeixen únicament per a l’ús humà. Al contrari, ells, igual que els humans, tenen els seus propis ordres socials, llenguatges i estructures comunitàries. El Sant Alcorà exposa aquesta veritat amb una perspectiva sorprenentment universal.
«No hi ha cap criatura a la terra, ni cap ocell que voli amb les seves dues ales, que no siguin comunitats com vosaltres. No hem deixat res fora al Llibre. Després seran reunits davant del seu Senyor.» (Al-An’am, 38)
Aquest verset demostra que l’equilibri ecològic i els drets dels animals estan sota protecció divina. Violentar els drets d’un animal és, de fet, vulnerar els drets d’una ‘comunitat’ creada per Al·là.
Segons l’islam, tot ésser de l’univers té una relació única amb el Creador. Els animals, també, formen part d’aquest ecosistema espiritual i glorifiquen Al·là d’acord amb la seva pròpia fitra (natura innata).
«No veieu que tot el que hi ha als cels i a la terra, i els estols d’ocells en formació, tot glorifica Al·là? Cadascun sap la seva pròpia pregària i glorificació. Al·là sap perfectament el que fan.» (An-Nur, 41)
Aquesta perspectiva convida els musulmans a adoptar un profund sentit d’humilitat envers la natura i els animals. Tant si és un ocell volant pels cels com una formiga arrossegant-se per terra, cadascun forma part d’un record diví i, només per aquesta raó, mereix respecte.
Tot i que l’Alcorà destaca els beneficis que els animals aporten a la humanitat, ensenya que aquesta relació no s’ha de basar en l’explotació, sinó en la gratitud i la compassió.
«Ell també va crear els animals. En ells trobeu calidesa i molts beneficis. N’ mengeu alguns. Hi ha bellesa i plaer per a vosaltres en portar-los a l’estable al vespre i en deixar-los sortir al matí.» (Nahl, 5–6)
La frase «bellesa i plaer» en aquests versicles és especialment cridanera. Els animals no són merament eines per ser utilitzats per la seva carn, llet o força; també són éssers estètics i companys de la humanitat en aquest món. Aquest sentit de «confiança» va assolir el seu zenit en les pràctiques del nostre profeta Muhammad (la pau sigui amb ell). L’alegria anunciada a una persona a qui se li van perdonar els pecats per donar aigua a un gos assedegat, o la prohibició de caçar animals per plaer (caça esportiva), són les pedres angulars d’aquesta civilització de compassió.
L’islam amplia el concepte de justícia més enllà de les meres relacions humanes per abastar tots els éssers vius. Causar patiment als animals, fer-los treballar més enllà de la seva capacitat, colpejar-los a la cara o utilitzar-los com a objectius està estrictament prohibit en l’islam. El missatge de l’islam pel que fa als animals és clar: “Mostreu misericòrdia als qui són a la terra, perquè els qui són al cel us mostrin misericòrdia”. En aquest sistema de creences, protegir un formiguer o mostrar compassió a un ocell no és només un acte de bondat, sinó el mitjà mateix per guanyar-se el favor del Creador.