A l’Islam, el matrimoni no és només una necessitat biològica o social; és un vincle sagrat i un acte d’adoració basat en l’amor, la misericòrdia i la recerca de la satisfacció d’Al·là. L’Alcorà i la Sunna del Profeta Muhammad (saw) defineixen aquest vincle com un refugi de pau en aquest món i un pont cap a la felicitat en la vida futura.
“I entre els Seus signes hi ha que us ha creat esposes d’entre vosaltres mateixos perquè trobeu tranquil·litat en elles, i ha posat entre vosaltres amor i misericòrdia. Certament, en això hi ha signes per a la gent que reflexiona.” (Sura Ar-Rum, 21)
L’Islam no veu l’home i la dona com a rivals, sinó com a éssers que es complementen, es protegeixen i s’embelleixen mútuament. En el matrimoni, la justícia, el respecte i la gentilesa són fonamentals.
“…Elles són un vestit per a vosaltres i vosaltres sou un vestit per a elles…” (Sura Al-Baqara, 187) (Aquest versicle explica que els cònjuges han de cobrir les mancances de l’altre, protegir-se mútuament de les dificultats del món exterior i ser un adorn l’un per a l’altre.)
L’Islam imposa certes responsabilitats tant a l’home com a la dona per a la continuïtat de la pau familiar. El deure de l’home és guanyar-se l’arreu de la vida de manera halal i ser el protector; el deure de la dona és mantenir la pau i l’ordre de la llar. No obstant això, la regla més bàsica per a ambdues parts és la “bona convivència”.
L’home ha de ser amable, comprensiu i generós amb la seva esposa. L’Islam prohibeix estrictament aixecar la mà a una dona o humiliar-la. Versicle: “…I conviviu amb elles amb amabilitat…” (Sura An-Nisa, 19) Hadit: “El millor de vosaltres és qui millor tracta la seva esposa. I jo sóc el millor de vosaltres amb les meves esposes.” (Tirmidhi)
La dona, per la seva banda, respecta els drets del seu marit, protegeix l’honor de la família i la privacitat de la llar. Hadit: “El món és un benefici passatger, i el millor benefici d’aquest món és una dona virtuosa (saliha).” (Muslim)
Un dels fruits més bells de la unió matrimonial és tenir fills. A l’Islam, els fills són una confiança sagrada d’Al·là entregada als pares. Educar-los amb bons valors i moral és una inversió tant per a la societat com per a la vida futura.
“…Senyor nostre! Concedeix-nos en les nostres esposes i descendència la joia dels nostres ulls, i fes-nos guies per als qui tenen taqwa (temor de Déu).” (Sura Al-Furqan, 74)
“Cap pare pot deixar al seu fill un llegat més valuós que una bona educació.” (Tirmidhi)
A l’Islam, la família és com una petita mesquita i un refugi de pau. Quan una llar es fonamenta en l’amor mutu, el respecte, la paciència i la satisfacció d’Al·là, es converteix en un tros de paradís en aquest món i guia els cònjuges cap a la felicitat eterna en el més enllà. Com va dir el Profeta (saw), fins i tot quan els cònjuges es miren amb amor, això es considera un acte de caritat (sadaqa) i d’adoració.
