En la civilització islàmica, el comerç no és només una via de benefici material, sinó una disciplina construïda sobre l’honestedat, la confiança i la justícia social. A la base d’aquesta tradició hi ha el mateix Missatger de l’Islam Muhammad (que la pau sigui amb ell), que durant la seva joventut era conegut amb el sobrenom d’“Al-Amín” (El Digne de Confiança) com a comerciant. Aquest llegat ha convertit el comerç no sols en una professió, sinó en una virtut honorable al servei de la humanitat.
Al cor d’aquest sistema hi ha un principi inqüestionable de “transparència”. Segons la llei islàmica, amagar un defecte o una imperfecció d’un producte no és només una feblesa moral, sinó també una falta jurídica. L’obligació del venedor de declarar els defectes de la mercaderia garantia la protecció del consumidor ja fa més de 1400 anys. Guiat pel principi “Qui ens enganya no és dels nostres”, qualsevol frau en les mesures i els pesos està estrictament prohibit, i donar a cadascú el que li correspon és considerat un deure sagrat.
Tanmateix, a l’Islam no totes les formes de guany es consideren legítimes; s’han establert límits clars per evitar l’explotació i el benefici injust. Fer diners a partir dels diners (la usura o interès) està prohibit perquè es considera un instrument d’explotació en què el treball queda exclòs. Igualment, acumular productes de primera necessitat esperant una pujada de preus (mercat negre) i les operacions especulatives amb resultats incerts i riscos semblants al joc d’atzar també són considerades poc ètiques. Perquè una compravenda sigui vàlida, la condició fonamental és que ambdues parts actuïn amb plena llibertat i “consentiment mutu”; qualsevol transacció feta sota coacció o manipulació perd la seva legitimitat.
L’economia islàmica també s’oposa al fet que la riquesa es concentri únicament en mans d’uns pocs i es converteixi en una font de poder. En aquest punt, el comerç es combina amb la responsabilitat social. Un comerciant d’èxit purifica la seva riquesa compartint una part dels seus ingressos mitjançant el zakat i la sadaqa amb les persones necessitades de la societat. Aquesta cultura de compartir ajuda a mantenir l’equilibri social i a estendre el benestar econòmic a tota la comunitat. En conseqüència, el comerç a l’Islam és una filosofia de vida basada en la confiança: protegeix el comprador, imposa responsabilitat moral al venedor i situa la pau i l’harmonia social al centre.
