En la fe islàmica, la neteja (taharah) és molt més que un hàbit quotidià; és el primer pas per presentar-se davant de Déu (Al·là). Per aquesta raó, perquè els actes d’adoració siguin acceptats, és necessari que el cos, la roba i el lloc on es realitza l’oració estiguin nets. L’Alcorà expressa clarament tant la dimensió física com l’espiritual de la neteja amb el vers següent:
“…Certament, Al·là estima aquells que es penedeixen sovint i estima aquells que es purifiquen.”
(Sura Al-Bàqara, vers 222)
A l’islam, la neteja es divideix en dos tipus:
Neteja exterior:
Purificar el cos, la roba i l’entorn on es viu de la brutícia i les impureses.
Neteja interior:
Purificar el cor dels mals pensaments, de l’orgull i de l’enveja.
Els musulmans fan l’ablució (wudu) abans de realitzar les cinc oracions diàries. L’ablució és una purificació simbòlica i física que es fa amb aigua. Aquest ritual ajuda la persona a allunyar-se del caos del món i a entrar en un estat de concentració espiritual.
A l’Alcorà s’explica clarament com s’ha de fer l’ablució:
“Oh creients! Quan us disposeu a fer l’oració, renteu-vos la cara i les mans fins als colzes, passeu les mans mullades pel cap i renteu-vos els peus fins als turmells…”
(Sura Al-Màida, vers 6)
Passos principals de l’ablució:
Intenció i mans:
El procés comença amb la intenció (niyyah) i rentant-se les mans.
Boca i nas:
La boca i el nas es netegen amb aigua (això proporciona frescor i higiene).
Cara:
Es renta tota la cara.
Braços:
Es renten els braços juntament amb els colzes.
Cap i orelles:
Es passa la mà mullada pel cap (masah) i es netegen les orelles.
Peus:
Es renten els peus juntament amb els turmells.
Segons l’islam, l’aigua és la font de la vida i el mitjà més gran de purificació. Tanmateix, quan no hi ha aigua, es recorre al tayammum, una purificació simbòlica amb terra neta que posa èmfasi en la importància de la intenció. Això mostra que l’objectiu de la neteja en l’islam no és només “mullar-se”, sinó adquirir una disciplina de purificació tant física com espiritual.